|
Ateneu Colon - Història del club
Esportivament, el club arriba a l’Ateneu estant a 2ª Provincial però aviat ja es pensa en l’ascens. Durant la temporada 70-71, l’allau de nous clubs impulsa la creació d’una 2ª Categoria Especial a la que accediran els campions de 2ª Provincial. El Colon aprofita l’ocasió i ascendeix en derrotar el Granollers per un contundent 8 a 2 en un matx de desempat. Aquell equip comptava amb Antonio Ruíz, Lluís Prados, Tomàs Lorda, Josep Navinés, Jaume Terricabras II, Jaume Terricabras I, Joan Lorda, Josep Alvarado, Jordi i García Granell.
A la temporada 71-72, el club perd la denominació Klein i passa a dir-se S.C.R. Ateneu Colon, nom que ha conservat fins l’actualitat.
Durant la temporada 72-73, l’Ateneu passa a 1ª Provincial “B” però a la temporada 74-75 es torna a 2ª Provincial en acumular diverses baixes a l’equip. Afortunadament, la temporada 75-76 suposa un nou ascens a 1ª Provincial on, a més, l’Ateneu Colon queda campió de 2ª Categoria de la Copa Catalana de 1975 amb la següent alineació: Josep Julbe, Joan Bauló, Antonio Ruíz, Tomàs Lorda, Lluís Prados i Jaume Terricabras I.
A partir de la temporada 76-77, el club es consolida a 1ª Provincial i es comença a pensar en l’ascens a 2ª Divisió Regional.
El club necessita una pedrera i, amb el lema “Els escacs a les escoles”, Josep Navinés i Joan Lorda imparteixen classes d’escacs a diversos nens els dissabtes per la tarda a l’Ateneu. Es fan classes durant 4 anys i s’aconsegueix una pedrera de joves talents: Jesús Martínez, Jaume Cahué, Rafel i Jordi Miralles, José Aranda...
L’equip es veu reforçat i el 1980 es puja a 2ª Divisió Regional amb un equip on destaca l’actuació de José Aranda amb +9 =1 -0. Tot pinta bé però arriba la temporada 80-81 i, malauradament, es retorna a 1ª Provincial amb la sensació d’haver pogut fer més. Això trastoca la marxa del club i, després d’una junta de transició, presidida per Fonellosa, es forma una nova junta: Joan Lorda (president), Jesús Martínez (secretari) i Josep Majós II (tresorer). No obstant, també hi col•labora Lluís Prados.
El club travessa una mala ratxa on s’acumulen moltes baixes a l’equip i diversos problemes de local (costoses reparacions, canvis en la gestió del local...). La junta fa el que pot però l’equip se’n ressent i la temporada 82-83 acaba baixant a 2ª Provincial. La dècada dels 80 suposa una llarga travessia per 2ª Provincial on destaca l’absorció del desaparegut Besòs a fi de retenir la 1ª Provincial que aquest tenia. No obstant, el 85-86 es retorna de nou a 2ª Provincial. Malgrat tot, es capten alguns jugadors de categoria contrastada com Jaume Borràs.
A finals dels 80, la tendència s’inverteix i es torna a reforçar les alineacions amb jugadors com Lluís Sánchez i un grapat de jugadors de l’Olivetti (Alfons Rey, Josep Lluís Flix, Rafel Miralles...). A la temporada 89-90, s’aconsegueix el campionat de 2ª Provincial davant del Tortosa B per 8 a 0 i es torna, després de molts anys, a 1ª Provincial. En equesta època, l’equip titular és: Lluís Sánchez, Jaume Borràs, Rafel Miralles, Lluís Prados, Alfons Rey, Jordi Miralles, Josep Lluís Flix i Jesús Martínez. Mica en mica, es consolida un bloc en el primer equip que manté el club a 1ª Provincial.
Tot això coincideix amb noves campanyes de captació de nous jugadors pel Poble Nou (Albert Álvarez, David Boada, Carles Pelaez, els germans Raül i Marc Arza...). La participació del club en competicions escolars comença a ser constant, en part, gràcies a l’ajuda de Fina García, mare dels germans Arza.
Aviat arriba una segona tanda de reforços amb Genís Ruíz, Joan Fontanillas, Llorenç Maza II, José Manuel López, Xavier Piñero, Carles Godesard, Joan Martínez, Enric Vidal o Eduard Eloy entre altres.
El club està creixent i Joan Lorda veu la necessitat de portar un mestre de categoria que entreni la pedrera. El MC Jordi Moreno és l’escollit i les seves lliçons comencen el març del 93. Els efectes aviat es deixen notar. El nivell de la pedrera puja i l’Ateneu Colon comença a obtenir títols escolars on José Manuel López i Xavier Piñero destaquen especialment i arriben a l’obtenció del títol de Mestre Català. Jugadors amb projecció com Josep Mª. Rue o Francesc Serra també comencen a destacar.
En vista dels progressos, el 96-97 es fa el primer intent seriós de pujar de nou a 2ª Divisió però es produeix un triple empat que deixa fora l’Ateneu. El club no es rendeix i segueix treballant per aconseguir-ho. Aquest esforç no passa desapercebut a la Federació Catalana que, el 6 de juliol, fa entrega d’una insignia d’argent al mèrit escaquístic al nostre president, Joan Lorda, durant la XX Festa Catalana dels Escacs. Aquest guardó serà una mena de premonició dels futurs èxits de l’entitat. El club viu un autèntic boom social i, mica en mica, es van afegint diversos voluntaris per donar classes d’escacs. El primer és Carles Godesard i, paulatinament, s’aniran incorporant Jorge Ignacio Aguadero, José Manuel López, Xavier Piñero, Joan Fontanillas o Leandro Gázquez, entre altres.
El 1997 apareix “Ja!! Qué Mate!!”, una publicació en col.laboració amb el veí C.E. Sant Martí. Els seus principals artífex són Joan Fontanillas, Carles Godesard i Jordi Sabater, jugador del Sant Martí.
El 97-98 es torna a provar l’ascens amb les incorporacions del mateix Jordi Moreno i altres jugadors com José Manuel Cortés que es veuen atrets per la manera de fer al Colon (serietat, classes gratuites, quotes baixes i ajuts en els desplaçaments...). L’Ateneu presenta vuit equips i el primer arrassa amb 9 de 9 i puja a 2ª Divisió Regional, encara que als play off pateix algunes baixes temporals i no assoleix un títol que tenia a l’abast. L’Ateneu Colon viu un moment d’intensa ebullició i, el juliol de 1998, Genís Ruíz composa un himne per al club que duu per títol “Dalt de l’Ateneu”.
El 98-99 el Colon, reforçat amb Juan Carlos Tebar, juga de meravella i obté l’ascens a 1ª Divisió Regional, rubricant l’actuació amb el títol de campió de 2ª Divisió en guanyar per 7,5 a 2,5 el Sant Adrià en la final. A l’equip hi trobem José Manuel López, Jordi Moreno, Xavier Piñero, Juan Carlos Tebar, Lluís Sánchez, Josep Mª. Rue, Francesc Serra, Rafel Miralles, Tomàs Lorda, Felipe Vera, Carles Godesard...
Per la seva banda, José Manuel López segueix progressant i obté el títol de Mestre Internacional, amb un elo Fide superior als 2450. Obté un Campionat Juvenil d’Espanya i un Campionat Universitari d’Espanya i es converteix en un habitual dels Campionats Mundials i Europeus Juvenils.
La temporada 99-00 suposa el debut de l’Ateneu Colon a 1ª Divisió Regional i, sense complexos, acaba en primera posició amb 8,5 de 9, obtenint el títol de campió de 1ª Divisió i l’ascens a Divisió d’Honor. L’equip consta de José Manuel López, Jordi Moreno, Xavier Piñero, Juan Carlos Tebar, José Manuel Garzón, Lluís Sánchez, Rafel Miralles, Josep Mª. Rue, Francesc Serra i José Manuel Cortés.
La progressió es deixa notar en els filials i el Colon B queda campió de 2ª Provincial mentre el Colon C queda sots-campió de 3ª Provincial.
Aquest mateix any, l’Ateneu Colon assoleix un doblet a la Copa Catalana en aconseguir els sots-campionats de 1ª Divisió i de 2ª Provincial amb el Colon A i el Colon B respectivament.
Actualment, el club ha començat a competir en els Campionats d’Espanya per Equips i, a més, compta amb nous valors com els germans Ruben i Ivan Martín, Sílvia Folch, Patrícia Martí, Laia Ortega, Daniel Ros, Joan Ramon Pastor i altres jugadors que, de ben segur, oferiran nous èxits a l’Ateneu Colon. Ara, el repte és continuar amb aquesta filosofia de club a fi d’augmentar encara més la massa social i mantenir l’Ateneu Colon a Divisió d’Honor amb el treball desinteressat que es fa dia a dia.
Per acabar, voldria agrair l’ajut prestat pels meus companys de club, en especial, les explicacions que m’han brindat Joan Lorda i Lluís Prados ja que, sense ells, no hagués estat possible aquesta breu història de l’Ateneu Colon. A més, voldria disculpar-me pels errors i omissions que puguin haver en aquest escrit, tot esperant fer en el futur una versió més acurada de la història de l’Ateneu Colon en la que us convidem a participar, aportant les dades que considereu oportunes.
Joan Fontanillas |