Si donem un cop d’ull a l’origen dels clubs més antics de Catalunya, veurem que sovint han nascut en algun cafè o semblant. Sembla haver-hi una mena de vincle romàntic entre els escacs i els cafès que també trobem a l’Ateneu Colon.
Tot comença el 28 de setembre de 1889 quan diversos veïns de Sant Martí de Provençals (aleshores una localitat independent de Barcelona) es van reunir al Café Colon, situat al núm. 258 de la carretera de Mataró, per aprovar els estatuts del Casino Colon, que més endavant passaria a dir-se Ateneu Colon.
El 7 d’octubre d’aquell mateix any ja es va formar la primera junta directiva, presidida per Josep Miró. Mica en mica, l’entitat va esdevenir un gran centre social que aplegava seccions de tota mena: teatre, ball, excursionisme… i escacs, encara que de manera amistosa, sense federar. L’activitat escaquística era concebuda en aquella època més com un joc (com ara les cartes o el dòmino) que com un esport, per la qual cosa, altres llocs també allotjaven la pràctica dels escacs de manera semblant al Poble Nou, com ara el Casino l’Aliança o La Flor de Maig.
L’Ateneu mantenia la pràctica amistosa dels escacs mentre anaven aflorant diversos clubs a la zona com ara el Poblenou, la Cooperativa Pau i Justícia, La Artesana o el Klein. Precisament, la desaparició d’alguns d’aquests clubs va propiciar l’arribada dels escacs federats a l’Ateneu Colon. Dins de l’Associació de Veïns Klein, es va organitzar una secció d’escacs amb la finalitat de “fomentar, practicar i estimular el noble joc dels escacs”. Així, el 22 de setembre de 1959 es configura la primera junta del Club de Ajedrez Klein, presidida per Josep Majós, i aviat s’instal•len al número 341 del carrer Pere IV de Barcelona, al Bar Martínez de la placeta Klein. El 30 de setembre s’aproven uns estatuts que poc després es presenten a la Federació Catalana d’Escacs. En aquella època les quotes són de 5 i 10 pessetes mensuals. El Klein comença a desenvolupar les activitats pròpies d’un club d’escacs: competicions socials i federatives, simultànies…
Al llarg dels 60, el club es va consolidant a 2ª Provincial però el local de joc resulta massa petit i limita el creixement del club. La desaparició progressiva dels altres clubs de la zona porta una allau de nous jugadors (els germans Tomàs i Joan Lorda…) que posa de manifest les mancances del local. El 29 d’octubre de 1968 dimiteix l’anterior junta i, després d’un llarg debat, se’n forma una de nova, presidida per Josep Navinés. El 30 de setembre de 1969 es planteja la necessitat d’un canvi de local i l’augment de la quota per sufragar les despeses que això pugui comportar; són temps difícils en els que es tem pel futur del club.
L’Ateneu Colon, situat al número 166 del carrer Pere IV, ofereix una sala de joc prou àmplia i el Klein accepta el trasllat. El club passa a anomenar-se Club de Ajedrez Klein de Ateneo Colón i els seus membres passen, també, a ser socis de l’Ateneu. El trasllat de local es fa efectiu el 7 de març de 1970. D’aquesta manera, l’Ateneu passa a tenir una secció d’escacs federada. L’arribada a l’Ateneu coincideix amb la marxa de Jordi Blanch, membre molt actiu del Klein, i es renova la junta: Josep Navinés (president), Joan Lorda (vice-president), Lluís Prados (secretari) i Josep Majós II (tresorer).
La nova junta es troba amb la necessitat d’acondicionar el local a les necessitats d’un club federat i s’organitza una loteria que permet pagar taules, cadires, una vitrina per trofeus, un despatxet, una nodrida biblioteca, dues butaques i un sofà, tauleta i revistes variades pels acompanyants… L’objectiu és amenitzar el millor possible l’estada de jugadors i acompanyants. El bar de l’Ateneu resulta un bon complement que, a més, s’encarrega del manteniment del club.
Drets d’esquerra a dreta: Tomás Lorda, Josep Navines, Ruiz, Alvarado, Rafael Acuña, Bauló i Joan Lorda. Asseguts: José Aranda, Rafael Miralles, Alfonso Fernández, Josep Majós, Jaume Terricabras i Lluís Prados.
Aquests jugadors van assolir l’ascens a Segona Regional l’any 1979/80. Aquell moment va ser la primera vegada de l’història del club.
Els nous temps, marcats per la televisió, suposen la desaparició de les altres seccions de l’Ateneu (teatre, ball, majorets, ping-pong, excursionisme…) i, en poc temps, només sobreviu la secció d’escacs. Però, posteriorment, es recupera el ball i es garantitza l’estabilitat econòmica.