Ateneu Colón B: Victòria per 7,5 a 2,5 contra Balsareny Sallent
Gran victoria del equipo B antes de la decisiva jornada contra el Cornellá, con 5 bajas del equipo titular, pero bien reforzado con los jugadores del C que cumplieron ampliamente con el objetivo.
El equipo contrario también se presentó con bajas importantes en su equipo titular. El virus del Carnaval también les pasó factura.
Empezó el match con la rápida victoria de Andreu contra un rival muy inferior que entregó un alfil en la jugada 6 y se dejó la dama en la 9.
Pablo continuó con su racha positiva y estuvo apretando toda la partida hasta que su rival no aguantó la presión y se tiró en una posición muy favorable para Pablo.
Jesús tenía un rival teóricamente asequible y empezó la partida dominando y ganando un peón teniendo uno pasado y defendido, pero cayó en una celada que le hizo perder la partida.
Marc sigue con sus buenos resultados de esta temporada, donde está jugando mucho y muy bien, consiguiendo victorias para el Ateneu. Durante La partida consiguió calidad de más y llegó al final con esa ventaja y un mejor rey que provocó que ganara el alfil y finalizó la partida impidiendo la coronación del contrario.
Rafael Bru empezó ganando una calidad pero tenía mal el enroque. Aunque parecía que tenía una posición ganadora, el rival forzó las tablas por repetición.
Martí fue el siguiente en acabar su partida, que inició con una inglesa. Gracias a una clavada consiguió ganar una pieza, pero sus “típicos” apuros de tiempo hizo que el rival continuara con la esperanza de un error de Martí, pero consiguió afianzar la victoria coronando uno de sus peones.
Eduard, otro de los enrachados, parecía que podía romper su racha empezando con calidad de menos sin compensación y enroque opuestos y el suyo abierto. Parecía que a pesar de la calidad de menos la partida se dirigía hacia unas tablas, hasta que Eduard amenazó un mate que el contrario no vió y le permitió ganar la partida. Con esta victoria el match estaba ganado 5,5 a 1,5.
Con este resultado acabaron seguidamente Raúl con unas tablas después de apretar al contrario durante la partida, se había llegado a una situación de igualdad y Carles ganó su partida que ya era favorable pero que cuando se decidió el partido su rival sacó la bandera blanca.
La última partida era la de Marcel que la inició muy bien con peón de más en séptima, pero no pudo defender el peón que acabó cayendo y en los apuros de tiempo se dejó una pieza que le dieron la victoria a su contrario.
Ahora esperamos que la jornada que viene se pueda seguir dando buenos resultados.
Andreu Castaño
Ateneu Colón C : Derrota per 5,5 a 4,5 contra Molí Nou
La ronda 6 ens va portar a jugar a Sant Boi a casa del Molí Nou, un dels clubs més potents del nostre grup. A aquest repte en sí mateix, s’hi va afegir la complexitat addicional de configurar els equips en un cap de setmana de Carnestoltes que va portar un reguitzell de baixes. Però els recursos de l’Ateneu són inesgotables i, finalment, l’Ateneu C va aliniar 10 joves hereus de l’èpica colonera, descaradament joves (4 sots-18, 2 sots-16, 1 sots-14 i 3 sots-12). No era exactament el cas per al Molí Nou, que va portar un equip ben experimentat i que, sobre el paper, havia de passar per sobre dels nostres joves representants a qui devien treure uns 30 anys de mitjana i uns centenars de punts d’ELO. Però la desimboltura i passió pels escacs de la pedrera del Colon no té límits i no hi ha murs prou alts per contenir tant potencial escaquístic.
A les 9:30 van començar les deu partides, inicialment totes molt igualades, però ja es començaven a definir els diferents estils. El Víctor i l’Àlex van començar a acumular un desavantatge de temps en els compassos inicials de les seves partides que les va acabar condicionant. En canvi, el Raúl M. i el Nil ben aviat van acumular una àmplia diferència al seu favor.
Precisament, el Raúl M. va ser qui va posar en marxa la seva estratègia de forma més ràpida i va acumular un petit avantatge que finalment seria decisiu per enregistrar la primera victòria colonera en el cinquè taulell, fidel al seu més pur estil i desfent-se d’un rival bastant més experimentant per la via ràpida.
Un altre sots-12, l’Oriol, jugant al desè tauler, va ser el segon en desfer-se del seu rival, amb pràcticament mig segle d’experiència més que ell, després d’haver acumulat un avantatge de desenvolupament en l’apertura que va saber fer valer i de forçar, en el mig joc, un canvi de dames que li permetria guanyar peça i torre per acabar amb un mat a setena fila amb la intervenció coordinada de múltiples peces.
El tercer en acabar va ser l’Aleix, al novè tauler, que va forçar un final de reis i peons, amb el seu rei amo i senyor del centre, i que va aconseguir coronar i desfer tots els intents del seu rival de fer el mateix de forma magistral. I amb aquest punt, la pedrera posava un inesperat 0-3 al marcador parcial.
Mentrestant, el Gerard, en el segon tauler, anava desplegant la seva estratègia que des de l’inici va ser més agressiva que la del seu rival i que li va permetre anar guanyant espai, i portar-lo a la victòria. Així, va demostrar el seu excepcional estat de forma després de proclamar-se campió sots-14 de Barcelona divendres passat i va posar un increible 0-4 de parcial davant l’incredulitat general.
Però desgraciadament, la inspiració artística que va fer començar de forma excepcional l’equip (qui sap si deguda a la proximitat de la veïna Colònia Güell), va anar decreixent lentament i els resultats van començar a decantar-se de la banda del Molí Nou.
Però encara hi va haver temps per a que el Raúl J., al setè tauler, després de fer gala d’una capacitat de resistència lloable, va saber defensar-se pacientment i anar recuperant el dos peons de desavantatge per acabar en un final de reis i peons enfrontats que va acabar en taules, posant, així, el 0.5 a 4.5 al marcador.
Quedaven 5 punts en joc i només en faltava un per guanyar el matx, i tot semblava indicar, donades les posicions, que el Dani, al quart tauler, o el Nil, al cinquè, l’aconseguirien. Les altres partides (Arthur, Víctor i Àlex) continuaven molt igualades.
El Dani, ben al principi, ja va aconseguir arribar a sisena fila amb un dels seus peons, fet que portaria molts maldecaps al seu rival, amb quaranta anys d’experiència més que ell. A més, va aconseguir guanyar qualitat. Però el seu rival, pacientment, va anar portant les seves peces cap a un desprotegit rei del Dani i, finalment, va caler canviar dama per cavall, que resultaria insuficient per acabar rematant amb el que hauria estat un merescut punt.
Desgraciadament, la bona partida del Nil també es va acabar torcent, ja que tot i haver estat millor posicionalment, però amb un rei desprotegit, no va poder evitar un contraatac del seu rival, que estava a punt d’esgotar el seu temps, mitjançant una defensa desesperada de darrera hora. Una veritable llàstima.
La partida de l’Arthur, al vuitè tauler, va ser la següent en acabar. Tot i que l’Arthur va tenir un inici molt igualat i molt ben lluïtat per part seva, amb molta acumulació de peces al centre per ambdues parts, els petits desvantatges acumulats van fer que el seu rival, amb trenta anys més d’experiència, finalment la fes valer i s’emportés el punt.
Curiosament, les dues darreres partides en acabar van ser les dels dos coloneros que havien estat acumulant desavantatges de temps, el Víctor, al tercer tauler, i l’Àlex, al primer.
Era pràcticament un quart de dues quan el Víctor, després de demostrar perquè s’ha proclamat sotscampió sub-18, mantenint una posició igualada durant tota la partida amb un rival molt fort i, potser lleugerament pressionat pel temps, no va poder mantenir la igualtat i va acabar cedint després que el cavall del rival s’infiltrés a la seva línia de peons i els capturés, provocant, així, un avantatge decisiu.
El darrer punt en joc estava al primer tauler, on l’Àlex, amb negres i amb un desavantatge de temps important, feia mitja hora que jugava per sota del minut. Tot i tenir igualtat de peces, la posició del blanc era lleugerament millor, ja que la seva capacitat de maniobra era més gran, fet que li va permetre entrar amb una torre per atacar els peons (alguns doblats) per darrera. A més, el rei negre estava molt avançat i amb poca capacitat de maniobra. Això va implicar un sacrifici de qualitat, que finalment acabaria costant la partida després de quatre hores.
Va faltar molt poc per a que l’Ateneu s’emportés un matx que a priori es presentava molt difícil però que es va tenir a tocar gràcies a la capacitat de lluita inherent a l’ADN colonero i del que la pedrera n’ha fet la seva bandera.
Pit i Colon, pedrera!
Josep Mangues
ATENEU COLON “D”: Victòria 2-4 contra Palau Ausit
Es presentava un matí molt maco, amb un sol fantàstic i una temperatura força agradable. Tot l’equip “D” amb molta confiança i il·lussió de seguir mantenint l’equip “D” invicte i continuant sent liders. Com a curiositat, a falta de 10 minuts per començar les partides, la persiana del local romania encara mig tancada.
Els dos primers taulers del rival eren superiors, teòricament, als nostres jugadors. Del tercer al sisè tauler, els nostres jugadors tenien més puntuació ELO que els rivals.
Taula 1: E. Serrano vs A. Castaño.
Taula 2: X. Marzo vs Ll. Julbe.
La partida va començar amb una obertura anglesa simètrica. Fins a la jugada 18 tot semblava bastant igualat, amb canvi de dames inclòs. Però el jugador que portava les peces negres a la jugada 22 ja portava 2 peons d’avantatge. Després d’algunes jugades més el nostre jugador, X. Marzo es va veure obligat a abandonar degut a la diferència de material. 0-1
Taula 3: J. Rodríguez vs J. Ll. Garcia.
En la obertura es va donar una italiana contra una defensa hongaresa, per part de J. Ll. Garcia.
Les negres assumeixen un joc restringit, però sense debilitats. Per a les negres és molt important mantenir el peó en e5. Amb un bon joc les negres aspiren a taules, però els jugadors blancs que no coneixen la defensa solen llançar atacs precipitats i queden inferiors, i va passar justament això. A la jugada 16, J. Rodríguez va canviar un dels seus cavalls per un peó central i a la jugada 27, va perdre l’altre cavall. Finalment J. Rodríguez va abandonar la partida per estar amb clara inferioritat de material. 0-1
Taula 4: D. Negreira vs A. Lysenko.
La partida va començar interessant amb la proposta per part de A. Lysenko amb un ‘gambito’ Soller. Després de diverses imprecisions per part dels 2 jugadors, A. Lysenko es va quedar amb el seu rei bastant desprotegit a les columnes centrals obertes. Fet que D. Negreira va saber aprofitar, prenent molts riscos, per finalment quedar amb molta avantatge i donar el mat. 1-0
Taula 5: R. Cortés vs A. González.
En aquesta partida es va plantejar una bona obertura i un bon mig joc amb iniciativa per part d’ A. González. Des de el començament de la partida semblava que les negres estaven força còmodes. Es va arribar a un final de 2 peons contra peó i cavall. Amb la qual cosa es va arribar a taules amb mal gust de boca degut a no aprofitar l’avantatge que es tenia. ½-½
Taula 6: J. M. Clua vs V. Gonzalo.
Una partida que recordarem tots degut al patiment que ens va fer passar. La partida més esbojarrada de les 6 jugades. J. Clua en bona part de la partida tenia avantatge de material però sense acabar de definir. Aquesta avantatge es va incrementar cada vegada més, fins que V. Gonzalo va recuperar una mica de material i van quedar un final de 2 torres + peó contra torre a favor de les blanques. 1-0
Merescuda victòria de l’equip ‘D’ que ens permet seguir somiant en continuar sent líders a falta només de 3 rondes i arribar amb una puntació de 5,5 de 6 possibles.
Daniel Negreira
ATENEU COLON E : Derrota per 1 a 3 contra Castellar C
En aquesta Jornada, han debutat en la Lliga Pau Bru i Liam Nesdale, amb 6 i 7 anys d’edat. Els més joves de la pedrera colonera, acompanyats a les taules 1 i 2 per dos Sub-12, Elena Cano i Marc Bru.
Pau Bru va ser el primer a acabar i aconseguir l’únic punt per a l’equip.
Seguidament Liam va perdre la seva partida, però va aprendre dels seus errors al repassar-la amb l’Andreu Castaño.
Marc Bru estava molt motivat i va aconseguir una bona posició de les seves peces per atacar amb les torres al rei del seu rival .Però lamentablement va tenir una errada i es va deixar una de les torres, perdent l’avantatge i la partida.
Elena fidel al seu estil de joc, va estar molt concentrada i com sempre calculant minuciosament les jugades, aprofitant a l’màxim el seu temps. Va lluitar molt tota la partida però la victoría va ser per la jugadora de l’Castellar.
Fina García