Ateneu Colón B: Victòria 1,5 a 9,5 contra Taradell Centelles
Després d’algunes voltes pel Poblenou intentant escapar al perímetre de la mitja Marató de Barcelona, hem aconseguit trobar el punt de fuga i hem volat lliures cap al país de la boira. Arribats a Centelles, hem vist com muntaven les parades del mercat de diumenge mentre arribàvem al club, un local fabulós que comparteix la funció de club d’escacs i de billar.
A les 9h30 comencem les partides. Alguns rellotges eren d’una marca que no havia vist mai, tenien la peculiaritat que els botons no canviaven de posició a l’alternar el comptatge de temps, així que quan ens aixecàvem mai no sabíem si el rival havia mogut o no. Petit contratemps que ens ha fet estar més atents a la nostra partida quan tafanejàvem les posicions dels companys.
En els darrers taulers la diferència d’elo era molt gran i això ha facilitat algunes situacions curioses: En pocs minuts, el Marc Urgel ha guanyat una miniatura fent mat a la jugada 14! No se li pot donar oxigen a un jugador que olora la sang com ell… A continuació, l’Edu Cano castigava també l’excessiva passivitat del rival amb un altre mat, aquest amb la peculiaritat que es va produir amb totes les peces al tauler, aprofitant els forats a l’enroc que el seu rival havia dissenyat estratègicament. Seria interessant contrastar amb la Federació si aquestes dues partides constitueixen algun rècord en la història de la Lliga Catalana.
En poca estona anaven caient altres taulers: l’Eduard Belmonte sumava el punt (com de costum) i el Martí també aconseguia recuperar una situació compromesa i guanyar la partida.
A continuació, al primer tauler, el Marcel Claramunt acceptava una petició de taules en una posició clarament desfavorable per ell, cedint un primer mig puntet molt ben cedit.
El Ramon Rebull guanyava la seva partida en que va anar acumulant petits avantatges a partir d’una obertura bastant atípica del seu rival. El Carles també s’imposava en la seva, i ens vam plantar amb un 0.5 a 6.5 a falta de les partides dels taulers 2 a 4, on els elos eren més equilibrats.
L’Oriol Porta construïa una autopista per al peó d’h, i després d’una maniobra precisa per evitar el risc de caure en un escac continu, sumava un altre punt.
El César Lasanta també ha fet valer la seva posició superior: parella d’alfils, peó endarrerit feble del rival, i un atac imparable contra les runes de l’enroc que ha aconseguit rematar amb una seqüència on guanyava dama. 0.5 a 8.5.
I el Raül, l’últim com sempre, ha derivat de la parella d’alfils contra cavall i alfil a un final amb alfils del mateix color, amb majoria de peons en el flanc de dama contra peó central. Amb paciència aconseguia fer valer aquesta majoria portant el seu peó de b a les portes d’una promoció que el rival només podia aturar sacrificant l’alfil. Com que era l’última partida, tots anàvem alternant especulacions sobre si eren taules o si el Raül guanyava. Però no va ser fins a l’anàlisi post-mortem que vam veure que hi havia hagut una posició amb combinació guanyadora per al seu rival. Era una jugada força difícil de veure, i el fet que tots dos jugadors estiguessin jugant amb l’increment ha ajudat a que passés desapercebuda.
Tornàvem a casa amb un espectacular 0.5-9.5 al marcador, i algunes llonganisses (també espectaculars) que vam comprar a la parada del mercat que vam trobar camí del cotxe.
Ramon Rebull
Ateneu Colón C: Derrota 3,5 a 6,5 contra Cor de Marina B
Llegó la quinta ronda y, a priori, el rival más duro del campeonato para el tercer equipo del Ateneu Colon, que lucha por permanecer en preferente. La primera sorpresa llegó al comprobar que, encima, el rival venía con más artillería de la habitual. Si a eso le sumamos que algunos jugadores locales llegaron tarde —bastante tarde, incluso— puede comprenderse que las previsiones no fueran demasiado buenas. No obstante, pronto hubo motivos para la esperanza.
En el último tablero, Alfredo Castaño dio la vuelta increíblemente a una partida en la que tenía calidad de menos sin ninguna compensación: de algún modo consiguió unos fuertes peones pasados ligados que decidieron finalmente la contienda. Mientras tanto, Álex Mangués continuó con la racha iniciada la jornada anterior y logró que su rival se rindiera cuando aún tenía opciones. Dos a cero y los coloneros que empezaron con una seria desventaja en el reloj iban recuperando tiempo en cada jugada.
Isabel Fernández aguantó el tipo contra un rival teóricamente superior y consiguió unas tablas nada despreciables. Justo a su lado, Gerard Rodríguez se las veía con la MFF cubana Penélope González, cuyo ELO catalán es ciertamente engañoso, ya que la homologación con su puntuación FIDE la convierte en un auténtico submarino. Aun así, nuestra joven promesa jugó de forma excelente, alcanzando un final con pieza menor de más a cambio de un peón. El hecho de que los pocos peones que quedaban estuvieran en el mismo flanco y pudieran cambiarse lo complicaba todo y, después de que ambos jugadores pasaran por alto una continuación de tablas, la cubana finalmente dio con la tecla salvadora y forzó el empate al darse cuenta de que Gerard podía quedar solo con un peón de torre y un alfil inútil que no controlaba la casilla de coronación. Lección inolvidable.
Dos tableros más arriba, Hervé Devos ponía a prueba su Caro Kann contra un chaval que jugó “en plan vacilón”, rápido, de pie, como si estuviera dando unas simultáneas. Por desgracia, el galo quedó en posición pasiva, con poco espacio y acabó sucumbiendo. Esperemos que su rival reciba pronto un severo correctivo que le enseñe modales.
En los tableros de arriba las cosas tomaron un rumbo diferente. Andreu Castaño tenía delante un rival bastante más duro de lo que aparenta su ELO actual y no tuvo el día, siendo superado en una Española. A su lado, Chus Berrozpe caía, con lo que el marcador ya nos era desfavorable. En el tercer tablero, Marc Arza —que ha vuelto a la competición en plan killer— se enfrentó a un Dragón Acelerado y parecía que iba a quedar bien, con más espacio, pero omitió un salto de caballo muy molesto. Ya con peón de menos, fue cediendo poco a poco hasta que tuvo que inclinar el rey.
En la partida del primer tablero sucedió algo análogo: las blancas salieron razonablemente bien de la apertura, con más espacio del rival y opciones de apretar. Pero de golpe, las piezas negras se activaron muchísimo y el enroque de lsaura San Juan fue sometido a una enorme presión que forzó su abandono en posición desesperada.
Por su parte, quien escribe estas líneas se enfrentó a un soporífero esquema blanco, a base de g3, c4, Ag2 y Cf3, con una Eslava un tanto extraña con un temprano Da5. Tras un medio juego con algunas complicaciones tácticas en el flanco de dama las blancas alcanzaron un final ligeramente superior, aunque subestimaron el contraataque negro, que forzó la ganancia del alfil del fianchetto a cambio de dos peones pasados. Las tornas volvieron a cambiar cuando la cadena de peones blanca se volvió muy peligrosa y las negras no hallaron nada mejor que ponerse a la defensiva. Al final, una repetición de jugadas llevó a las tablas.
El 3-2 de los tableros 6 a 10 y el 0.5 a 4.5 de los tableros 1 a 5 es muy explícito y confirma lo que podía preverse al principio del campeonato: si se logra la permanencia va a ser gracias a los últimos tableros, donde las diferencias con otros clubes son menores y los más jóvenes demuestran cada vez mayor energía y determinación en su juego.
Pablo Miños
Ateneu Colón D : Victòria 3,5 a 2,5 contra el Sant Quirze B
Rival teòricament superior al nostre en tots els taulells a excepció del primer taulell.
El matx comença be per nosaltres, doncs al taulell 5, l’Albert G., que va ser l’últim en arribar, va ser el primer en acabar en poc més de ½ hora i emportar-se el primer punt per l’equip, desprès que el seu rival tingués una greu errada i perdre la dama en plena apertura. 1-0
La següent partida en acabar va ser la del Josep C, al taulell 6. Va resistir durant molta estona, però desprès d’haver anat perdent material paulatinament, finalment va haver de rendir-se. 1-1
La següent partida en acabar va ser la del Josep M., al taulell 1. Li van oferir taules al començament del mig joc, però tenint en comptes que tenia 1 peó de avantatge, millor posició, i que no quedava clar com aniria la resta de partides, se li va indicar que continues jugant i, finalment, va aconseguir imposar el seu avantatge i guanyar el punt, desprès de moltes maniobres. Destacar que en un moment de la partida, havia 4 dames sobre el taulell¡¡¡¡¡ 2-1.
El següent en acabar va ser la del Josep Lluis G, al taulell 3. Al començament, Josep Lluis estava collant de valent al seu rival, però desprès va canviar peces, i va alleugerir la posició al seu contrincant i la partida es va igualar. Desprès, en un “despiste” greu donat per una pèrdua de concentració puntual, es va deixar peça. Va intentar aguantar, però el seu veterà rival va trobar la manera de forçar canvi de dames i, amb peça de menys i sense dames, finalment va haver d’inclinar el seu rei. 2-2
En el taulell 4, el Dani N., va aprofitar la mala posició del rei del seu rival per anar-lo collant, fins que en una combinació, va guanyar la dama a canvi de cert material, i es va quedar amb avantatge decisiu i guanyar una important partida. Es veritat que en dos moments de la partida el seu rival podia haver-li guanyat peça, però en general, Dani està jugant a un molt bon nivell. 3-2 i garantir com a mínim l’empat.
L’última partida va ser la del Xavi M. No va ser una gran partida, i en una imprecisió, perdia un peó, en un final amb la parella d’alfils per cadascú. Va idear un pla per quedar-se amb alfils de diferents colors, en que el seu jove rival va col·laborar,i forçar unes taules tot i els esforços del rival per guanyar, doncs sabia que només li valia la victòria per empatar el matx. 3,5-2,5.
Important victòria que permet al equip D seguir líder en solitari desprès de la ronda 5 i somiar per uns objectius que mai s’haguessin plantejat al inici de la temporada.
Xavier Marzo Ruiz
Ateneu Colón E : Derrota 3 a 1 contra Tres Peons I
Aquesta jornada tornàvem a presentar un equip format per joves jugadors de la pedrera, Adrià Alert, Erik Casorran, i l’Oriol Mangues. Al taulell 3 Rodrigo N. Schneider , un sènior que va aconseguir el ùnic punt per a l’equip del Colón.
Els altres tres punts van ser per a l’equip dels Tres Peons. 3-1
Malgrat el resultat, no es desanimen. Aprendran dels errors i seguiran lluitant les últimes partides de La Lliga.
Fina García