Ateneu Colón B: Victòria per 4,5 a 5,5 contra el Cornellà
L’equip B visitava al Cornellà, l’altre colíder del grup, que també sumava 6 punts de 6 possibles.
Cap a la 13.00 h s’arribava marcador de 3,5 a 3,5 després de les lluitades taules de Marzo, d’Oriol Porta i Marcel Claramunt i de que les derrotes de Belmonte i Arza, fossin compensades per les solvents victòries de Lasanta i d’Urgel.
Quedaven 3 partides: Garcia Gil lluitava en un final perdut i tant la de Godesard com la de Martí González estaven igualades.
Godesard aleshores intentava forçar, després de canviar alfils, un final de torres. Martí començava a progressar un xic un final de 3 peces menors per banda, amb els dos jugadors per sota del minut, mentre que Garcia Gil seguia estoicament lluitant un final de torres amb 3 peons de menys.
Poc després Godesard aconseguia una treballada victòria en un bon final després d’activar el rei i menjar-se un peó clau. 3,5 a 4,5
Garcia Gil seguia perdut i estava clar que la partida del Martí González decidiria el matx. El Martí amb una pasmosa tranquil-litat va anar a poc a poc imposant la seva tècnica, guanyant dos peons i obligant primer al rival a entregar una peça per evitar la coronació i després a inclinar el seu rei. El Martí certificava la victòria i ens posava amb mig peu a 2a Divisió.
Increiblement l’últim en acabar rendint va ser el gladiador Garcia Gil després de més de 4 hores de joc.
Patida victòria 4,5 a 5,5 que ens acosta molt al tan desitjat ascens a 2a divisió.
Raül Arza
Ateneu Colón C: Valuós empat amb La Lira B
L’Ateneu Colon C ha rebut a casa La Lira B, que portava una alineació teòricament més fluixa que la de setmanes anteriors. Però la cosa no ha anat com esperàvem:
El Gerard Rodríguez, en el novè tauler, pagava el pecat capital d’endarrerir l’enroc. Ha rebut un atac letal al mig joc, combinació de torre sobre la columna e, alfil i dama collant el peó c3, i un cavall que passava per allà. Ha aguantat el que ha pogut, però aviat ha hagut d’abandonar.
L’Àlex Mangués ha jugat una partida molt sòlida, aconseguint imposar-se al seu rival. Aquest noi cada dia juga millor. L’Alfredo Castaño perdia la partida, era un dels pocs taulers en què teníem desavantatge d’ELO.
El Marc Arza, una vegada més, ha sumat el punt sencer. En aquesta ocasió no han estat argúcies de final, sinó que ja ha anat consolidant l’avantatge durant el mig joc i més tard ha rematat el final favorable.
La Isaura ha perdut la seva partida. Com en altres ocasions, ha jugat una obertura ràpida que la deixava en una posició complicada. Però a diferència d’altres partides, no ha pogut treure’s recursos tàctics del barret. En aquest cas el Josep Garcia va fer valer la seva veterania i no va deixar escapar les possibilitats que li van donar l’atac contra l’enroc curt que s’havia plantejat al tauler. Però el Rafael Bru sumava un puntet més, i semblava que teníem les altres partides de cara per fer-nos amb el match.
En aquest moment, les coses s’han començat a torçar: El Ramon Rebull deixava escapar un final guanyador caient en un parany que el va abocar de sobte a unes taules inevitables, contra un rival que havia plantejat una partida hiperdefensiva amb èxit. Curiosament, es situava amb un peó passat lligat en un final de reis, però la situació de bloqueig dels peons feia impossible per al seu monarca ajudar a la coronació.
L’Andreu Castaño, en una posició favorable en la que lluitava per la victòria, perdia per temps al despistar-se jugant amb l’increment. A tots ens ha passat alguna vegada, però sé que fa molta ràbia, ànims Andreu!
El Pablo lluitava i relluitava per aconseguir fer valer un peó de més en un final de cavalls i torres, però el seu rival ha jugat amb solvència i ha aconseguit rascar el mig punt.
I quan perdíem 4-5, només quedava l’Eduard en una posició clarament inferior, on tenia peó i qualitat de menys. Tenia la necessitat de guanyar una partida on només era possible aconseguir taules si perpetuava l’escac continu amb la dama. Però va lluitar, relluitar, i contralluitar, i la fatalitat de la caiguda de bandera en aquesta ocasió va tocar-li al costat de la Lira.
Alliberats de la tensió, de poc no traiem a l’Edu, el nostre gladiador, a les espatlles…
Resultat final 5-5, que ens deixa en una posició força complicada per mantenir la permanència. Però tal com havien anat les coses, el balanç de la jornada és clar: got mig ple!
Ramon Rebull